En els últims anys la massificació de les pistes ha arribat a nivells insospitats, la tècnica ha variat, pel que molts esquiadors han elevat la seva velocitat, en altres casos hem tingut, o vist, accidents que podrien haver estat menors si els implicats haguessin duit un casc. En alguns casos es parla sobre si el casc hauria ser obligatori en les estacions d'esquí, o no. Al meu entendre el casc pot salvar-te de les conseqüències d'alguns impactes, encara que el millor casc és el sentit comú
El casc aporta una protecció contra els cops, i el fred principalment, encara que cal anar amb compte amb la sensació de seguretat i d'aïllament que de vegades el mateix ens proporciona i ens fa en alguns casos ser més veloços. Per tant quan duguem el casc hem de ser conscients d'aquestes coses.
Quan finalment ens decidim a comprar un casc ens trobam que tots els models són molt similars, però el seu preu varia des dels 20 euros dels models més bàsics, fins als 180, o més dels models de gamma alta. A continuació es descriuen una sèrie de conceptes a tenir en compte a l'hora de compar un casc:
Tots els cascs venuts a Espanya han de passar almenys l'homologació (CE) EN1077, o la ASTM F 2040 , que són proves que asseguren que el casc resisteix a uns impactes mínims, que en la majoria de casos, els mateixos cascs poden resistir proves de major duresa, però en aquestes homologacions queda palesa dita mínim. Per tant, refusa qualsevol casc no homologat.
Un casc, sobretot, ha de ser de la nostra mesura , és a dir, que d'aquesta manera el casc ens ajustarà a la perfecció, i no es mourà en cas de cop. Per a saber aquesta mesura és tan senzill com utilitzar una cinta mètrica al voltant del nostre cap i una vegada en la botiga decantar-nos per la talla que ens ha donat el metre, sempre tenint en compte que sigui l'adequat a la nostra anatomia. Per la qual cosa abans de res un casc ha d'ésser de la nostra mida i que ens trobem còmodes.
El casc ha de quedar per sobre de les celles, sense impedir-nos la visió, no comprimir la nostra cara, permetre una audició el més clara possible i que la corretja s'ajusti a la nostra barbeta sense estrenyaer excessivament.
Les esponjes interiors, tant si recobreixen tot el casc com si no, han de transpirar correctament si no, absorviarn la suor i ens refredaran més del que ja ho farà el temps de muntanya. En general, la majoria de cascs tenen forats que serveixen per contribuir a la transpiració.
Un altre dels motius importants a l'hora de decidir-nos per un casc o per un altre és el seu pes. Un casc, d'adult, en general, pesa entre els 400 i els 500 gr. Com més pes suporti el nostre cos major serà la fatiga dels músculs del coll.
Alguns es pregunten sobre si el casc permet l'ús de les ulleres de sol o simplement el casc pot ser utilitzat amb ulleres de "ventisca". La resposta és que el casc pot ser utilitzat amb qualsevol tipus d'ulleres de sol, gairebé no es nota la diferència entre dur les ulleres i no dur-les. El casc duu una solapa o similar en la part del darrere perquè les ulleres de "ventisca" quedin en el seu lloc, per la qual cosa en cas d'usar aquestes ulleres, la cinta va per fora del casc.
Pel que fa als preus, trobem cascs des d'uns 20euros fins als 180euros.
Text extret i traduït de la web http://www.nevasport.com
Ja tenim preparat el viatge d'esquí del 2009. Les dates seran de l'1 al 6 de març i l'estació serà Vallnord (Andorra).
